L’amenaça del Nord

Els habitants de Corea del Sud reben periòdicament provocacions per part del govern de Kim Jongun

A Corea del Sud, el servei militar és obligatori per a tots els homes i dura aproximadament dos anys. A més, un cop acabat l’entrenament, els civils han de guardar la seva roba de l’exèrcit per passar revista un cop l’any i recordar el seu entrenament per estar preparats per qualsevol emergència. Aquesta és una de les conseqüències de fer frontera amb  Corea del Nord, l’única dictadura dinàstica que existeix i que, a més, resulta ser un dels països amb més potencial nuclear del món. Un dels altres efectes de tenir els Kim com a veïns és haver de rebre cada pocs mesos les amenaces d’un atac imminent que mai s’arriba a produir però que sempre resulta atemoridor.

El passat 8 de març, el govern de Pyeongyang anunciava que trencava els acords de no-agressió que inclouen des de la línia de tren encara en construcció que havia d’unir les dues corees fins al compromís de no fer us de les armes de destrucció massiva. Aquesta reacció del govern de Kim Jongun naixia com a resposta a les sancions que es pretenen aplicar al país i que es debaten actualment a la ONU. El que va començar dijous 7 com l’amenaça als Estats Units d’un atac nuclear sobre el seu territori –encara que segons la BBC, els míssils nord-coreans “només” poden arribar a Alaska– es va acabar estenent al veïns del sud, a qui consideren aliats dels nord-americans.

Els ciutadans de Corea del Sud ja estan acostumats a les amenaces, i aquesta vegada la seva reacció no ha estat diferent de la que tenen habitualment. Cal recordar que l’últim atac de Pyeongyang amb víctimes mortals va ser a finals de 2010, quan quatre persones van perdre la vida en una illa del Mar de la Xina que, tot i pertànyer al Sud, es troba dins la mateixa latitud que el territori peninsular del Nord. En aquella ocasió, com en altres similars anteriors, el govern sud-coreà va optar per mantenir la calma i tan sols condemnar verbalment l’atac. En aquesta ocasió, tot i la gravetat que sembla tenir la ruptura del pacte de no-agressió, no s’ha de lamentar de moment cap víctima, i res fa pensar en la possibilitat d’un conflicte armat.

Aquestes amenaces, però, no són les úniques que rep el territori sud-coreà, tot i que sí que són les més violentes. El conflicte amb el Japó per les illes Dokdo, governades de facto per Corea del Sud i reclamades pels nipons segueix sent un remor de fons que cada poques setmanes emergeix de nou. El passat 4 de març, per exemple, molts botiguers coreans van retirar dels seus establiments productes de marques japoneses com la tecnològica Sony o la tabaquera Mild Seven en protesta per les reivindicacions sobre els illots que va realitzar un enviat de Tokio a finals de febrer. Aquesta acció de revenja recorda als atacs contra botigues de marques similars a la Xina al 2012, i mostra que els conflictes territorials a l’est asiàtic estan ben vius.

 

Laura Barrio Aguilar

Advertisements

Al límit de l’opinió

L’ABC cau en el parany de la imparcialitat de l’hora d’informar sobre el cas de les ITV

Només una ullada a les portades d’una setmana de l’ABC és suficient per adonar-se de que a la seva redacció existeix una fixació amb Catalunya, sobretot quan es tracta de destacar conflictes. La portada de dissabte 2 de març per exemple, acompanyada d’un text interior sobre el negoci del cava a casa nostra, intentava desacreditar el sanejament d’aquesta indústria i els resultats força positius malgrat la crisi, tot destacant els números negatius –força insignificants, cal dir- provocats pel boicot de consum de la resta d’Espanya. La imatge de portada es centrava en el president Mas, com a mostra de la relació que s’intenta establir per part d’aquest mitjà entre una “mala” notícia y la política catalana.

De la mateixa manera, l’atac de l’ABC en el suposat cas de corrupció de les ITV és constant. Malgrat els diversos escàndols en aquest sentit que hi ha al llarg de la geografia espanyola –Bárcenas, Método3, Lloret de Mar,… – que han avançat més en el que es refereix a processos judicials, la suposada relació d’Oriol Pujol i Convergència i Unió amb la corrupció sembla que els treu la son i copa les seves edicions. Tot i l’actualitat candent de les últimes setmanes en relació a Benet XVI que ha ocupat moltes portades, les pàgines interiors i l’edició en línia del diari s’han encarregat de seguir parlant d’aquest cas, ignorant molts cops qualsevol dictamen ètic que es refereixi a la presumpció d’innocència.

Ja en el camp dels elements de titulació hi ha expressions que grinyolen, i s’intenta introduir elements amb calçador. És el cas de la subordinada “gairebé imputat per les ITV” entre dues comes en un títol principal del dia 24 de febrer, quan és evident que aquest tipus de signes de puntuació alenteixen la lectura, que a nivell de titulació ha de ser fluïda. Ja en el cos de les notícies es pot diferenciar entre les que són neutrals, com les que es remeten a citar textualment un seguit de declaracions d’Oriol Pujol, i d’altres que pequen de conspiracionistes. És el cas de la notícia en que es parla d’un dels jutges que haurà de decidir si se l’imputa definitivament en el cas. Un paràgraf sencer deixa veure una complicitat entre el magistrat i la família Pujol, que podria evitar la implicació.

Un cas extrem d’aquesta fixació i de l’ignorància cap a qualsevol norma ètica és un extens article titulat “El clan dels 400: retrat de la corrupció a Catalunya” dins una secció del diari en línia anomenada “Desafiament Secessionista”, com si els catalans ens estiguéssim armant per a una guerra de l’Edat Moderna. En ell es parla d’una trama familiar a l’estil mafiós entre famílies catalanes. Inclou un apartat especial dedicat al cas de les ITV on s’acusa Oriol Pujol i el seu pare de ser “empresaris disposats al suborn”. Sens dubte, aquest tipus d’acusacions en el context d’un article com aquest demostren de quin peu calça l’ABC i com aprofita qualsevol excusa per carregar contra Catalunya i el partit de govern.

 

 

Laura Barrio Aguilar

El turisme després de Tahrir

Les revoltes de la Primavera Àrab han enfonsat un sector indispensable per a Egipte

Egipte és un dels països bressol de la nostra cultura i civilització, juntament amb altres com Grècia o Itàlia. A diferencia de l’antiga Mesopotàmia –actualment Iran i Iraq- aquests tres estats mediterranis han aprofitat el turisme des de la seva massificació en la societat de consum del segle XX. En concret, el país de les piràmides ofereix un llegat històric que barreja la mitologia i els monuments amb l’exotisme d’un territori africà a tocar de l’Àsia i que ha estat ruta de pas del comerç al llarg dels segles. L’esclat de les revoltes de la Primavera Àrab en aquest país al 2011, però, va posar un punt i a part a aquesta font d’ingressos. Continue reading

L’emigració de les empreses

La deslocalització i la recerca de nous mercats, factors clau per a les empreses actuals

En el món empresarial, un dels principals objectius per a molts negocis i la finalitat primordial per a d’altres és l’obtenció de beneficis. Hi ha molts mètodes per aconseguir aquesta meta, tant en èpoques de bonança econòmica com en moments de crisi econòmica i financera com la que vivim a inicis d’aquest 2013 des de fa més de cinc anys. Una pràctica que s’ha mantingut malgrat la crisi ha estat la de l’emigració de les empreses ja siguin industrials o d’un altre sector, així com la cerca de nous mercats permeten la venda dels seus productes o possibilitant el negoci en països diferents al d’origen. Continue reading

El final ocult d’Orizonia

Els 5.000 treballadors passen tres dies d’incertesa sense reflex als mitjans  

Divendres 15 de febrer, Orizonia entrava en pre-concurs de creditors després dels dubtes que va generar la seva compra per part de Globalia un cop la Comissió Nacional de la Competència va criticar el procés de venta quan Viatges Barceló se’n va retirar. A això se li va sumar el deute de 15 milions d’euros a BSP, el banc que gestiona la compra de bitllets d’avió. Aquests dos aspectes de la crisi que estava vivint l’empresa turística van ser els únics que van aparèixer divendres en alguns mitjans importants espanyols a partir d’informacions d’agència, exclusivament. Continue reading

Conservador però ric

El diari ABC compta amb una gran plantilla de corresponsals que enriqueixen la secció internacional

Fora dels professionals del periodisme, els lectors de diaris acostumen a escollir la premsa que llegeixen en funció de que la línia editorial del mitjà combregui amb la seva ideologia política. És una reacció lògica, ja que si es vol fer una lectura relaxada per assabentar-se de les últimes notícies o aprofundir en les informacions, una expressió contrària als ideals personals pot crispar el receptor i dificultar la lectura. Malgrat això, si es vol formar una opinió completa, és adequat comprendre els diferents punts de vista sobre una mateixa temàtica, i això ho facilita la lectura d’un mitjà contrari al pensament de la persona. Continue reading

Nacionalisme davant els conflictes territorials

Els governs fan una interpretació interessada dels tractats de pau de la Segona Guerra Mundial

Els reclams del Japó sobre les illes Dokdo i de la Xina sobre les Senkaku ha estat un conflicte poc visible en l’inici d’aquest 2013, però segueix latent en l’agenda de govern de tots tres implicats, incloent-hi Corea del Sud. Els relleus al capdavant dels tres governs han posat al càrrec dels conflictes a líders més nacionalistes que els anteriors, que mantenen un discurs de lluita per els territoris que consideren seus, usant arguments que molts cops contradiuen els dels seus homòlegs. Continue reading

El negoci de la por

Atacs armats sobre població civil com el de Newtown augmenten les ventes d’articles de defensa

El debat sobre l’ús de les armes als Estats Units per part dels civils és molt antic, i sembla que durarà molt de temps més. Un dels motius és l’existència de moltes postures diferents, que aposten per la prohibició total, parcial o la completa llibertat en la possessió d’armes.  El procés per canviar la legislació sobre aquest afer és llarg i complicat, i malgrat els moviments del president Barack Obama, tot indica que no hi haurà cap modificació, al menys de moment. A més, lobbys molt influents com l’Associació Nacional del Rifle tenen un paper clau a l’hora d’aturar qualsevol esmena. Continue reading

D’AK-47 a paraules

Els grups armats no tenen lloc en les democràcies del segle XXI

La mort el passat 23 de gener de Dolours Price, membre històrica de l’IRA va tornar a posar al primer pla de l’esfera de l’actualitat a l’antiga banda terrorista, de la que gairebé no se’n parla des del seu desmantellament al 2008. La desaparició d’aquesta ex-militant, responsable d’un mort i més de 200 ferits en l’explosió d’un cotxe bomba al 1973 a Londres, ocorre pocs dies després dels incidents que van protagonitzar els unionistes a Irlanda del Nord. Price i els unionistes formen part d’un conflicte encara per resoldre, però en el que ja no hi intervenen atemptats, sinó que es discuteix amb paraules. Continue reading

Pagar en espècies

La falta de liquiditat de moltes famílies les arrossega a demanar la dació en pagament

Des de l’inici de la crisi econòmica i financera al 2007, cada dia moltes famílies espanyoles viuen situacions dramàtiques. Baixades de sous, acomiadaments per expedients de regulació d’ocupació massius  i pensions que no pugen al mateix ritme que el PIB afecten de prop la població. I altres mesures camuflades, com l’augment de l’IVA, minen els diners dels que es disposa a la llar. Tots aquests factors econòmics han contribuït al llarg d’aquests anys a que molts no puguin fer front a hipoteques amb que es van endeutar en l’època de bonança. Continue reading